Majestats; amb la seva presencia

Ana María, Salomé, Verónica, Lucía: Sandra i Alejandro, Ana i Jonathan, María del Mar i Juan, Blanca i Rafa; Clara i Hector, Esther i Jorge, Idoia i Andreu, Lidia i Javier, Natalia i Jael, Sandra i David, Gema i Paula, Excel. Lentissimes e Il. Lustrissimes autoritats; senyores i senyors, Betxicencs i amics tots de Betxi:

Avui, en que aquestes terres tan voigudes per mi, torna a naixer la alegria un any mes en motiu de la celebració de les festes majors en honor i baix la protecció del Santisim Crist de la Pietat.

Diseume que us diga desde el pprincipi que em senc molt honrat, agraït e il. Lusionat i atemoritzat per haber segut elegit entre tans, que ho farien millor que jo, per a tindre que toretjar sol este bou enbolat i brau de dirigirme a vostes desde açi al inici d´aquestes festes.

Vuic dir primer algo personal entre paréntesis:

Aproparse a Betxi resulta sempre per a mi com viajar de nou a la meua infancia. Deste el hontanar de la meua infancia una serie de imágens asalta la maua memoria i al seu impuls la nostalgia es desborda al tornar a recordar; veig per exemple, cóm al anar venin desde la carretera, alçant algun que altre núbol de pols, ens arribaba el aroma dels tarongers i els garrofers que tans hi habien avans. Un aroma que per a mi, xiquet veranejant, casi estranger, en feia aproparme més i més a aquestra terra i fundir en esta les meues arrels. Es desde aquestes arrels del meu cor desde aon us parle.

Les meues arrels son en primer lloc els meus pares i a ells vuic dedicar singularment aquest pregó. A ells, a la meua dona, que sempres esta amb mi, i als meus fills, per a que les seues arrels s´integren també com les meues en aquestes terres de Betxi.

Mon pare ( que en pau descanse) i ma mare; un chato i una lluna, betxinencs desde sempre, van naixer i viure en el poble hasta que es van casar, la vida va fer que tingueren que anar a treballar a Madrid i es van assentar en un racó d´aquella gran Capital. Alli vam naixer els quatre germans i recorde que desde el principi els meus pares varen fer algo mol bonic: sempre entre ells parlaven en Valencia i en nosaltres en Castellá. Aixi al escoltarlo en casa i a les vacacions del estiu i a Pasqüa, sense anar a L´escola vam apendre el valenciá. Pero com el parle malament i no vuic embrutar aquesta maravillosa llengua, sempre viva, continuaré en castellá. Pero diseume dir després alguna cosa en valenciá encara amb el risc de caure amb un ambolic.

Segur que a tots vosaltres vos a pasat el mateix que a mi desde que l´alcalde em va anunciar que tenia que dirigirvos aquestes paraules; A medida que se apropaba este día i esta setmana de festes, el cor anava aceleran-se poc a poc. Me ha ocurrit el mateix que pasa quan esta a punt de eixir el bou enbolat per la nit. Mitja hora antes, la gent esta ansiossa i esperançada comentant els aconteciments de la jornada i saludant a els que s´encontren per la plaça o pels carrers del recorregut i que feia temps que per una u altra cosa no veïen.

Al primer cuet se escolta un crit alegre que surgeix de tots els rincons. La gent més porica es despedis rápidament. Ya arriva el moment esperat. Els xiquets mes menuts corren a els balcons a contemplar el espectacle i preparen els canuts i les galoches de tots els colors. Els mes poricos fan el mateix.

Al segon cuet s´escolta un nou crit de gaubança. Tots començen a posarse nerviosos, els que més es pujen a les terrases, a les barreres o als cadafals. Poc a poc pero sense pausa van quedent sols els mes valents i atrevits, els de sempre, esperant agafar-se a la corda i possan´t pressa per a que sone el tercer cuet i el bou eixca. Quan aço ocurreis molts començen a pujar a les reixes, a les escales i el alborot ja es escel.lent.

El tercer cuet de inici de les festes ja a sonat amb la proclamció de la nova Reina de les festes i el jubilo esperançat té que continuar durant tots estos dies per a continuar tot el any que avui comença.

Ana María, Sandra: es per a mi un honor poder proclamar amb alegría als quatre vents que avui comença en vostre regnat. A partir de ara sou totes vosaltres les que maneu de verirat. En vosatros estan representants tots el betxinencs i tot bo d´aquesta terra.

No es mal que ens gobernen les dones. La verirat es que sempre traten de fer-ho i, a vegades, hasta ho consegueixen. Es millor reconoeixer majestat desde el principi i aixi hauran menys problemes. ¡Que bo es que per tots els hogars i per totes aquestes terresse extendisca cada mita una rossada de perfum femeni que ho empapa tot!. Quan despres arriba el sol brillant i poderos, adiestrat per el vel de la brisa marina i serrana, podem somiar que estem, a pesar del esforç que mai falta, en una especie de parais.

¡Que bo es tambe que ens manen els xiquets! Sou el futur de Betxi fet ya present! Sou qui maneu de verirat. Hasta en el meu amic el Alcalde maneu, maneu en tots ademes perque els vostres pares y abuelos estan continuament, fajen el que fajen, pensant en vosaltres i en el vostre be.Tambe quan vos rinyen i vos donen un calbot. Els majors vos envidiem perque en el fons tots volem ser xiquets. Encara que tingam setanta anys. Mal si no es fem xixotets, perque en ells esta la expontanitat sana i novedosa, la transparencia sense doblec, el mirar limpio i el afan renovat de xicotetes aventures que acaben sen grans perque sempre son grans als seus ulls.

Tota la historia pasada, present, i futura de Betxi i tota la belleza dels seus dominis es concentra avui en vosaltres recreant la mirada. Mirades diverses del mateix. ¿el mateix? ¿creeu de veres que sempre que mirem a Betxi vem lo mateix? ¡Clar que no! ¿ No creeu mes be que el nostre xicotet gran poble es sempre diferent i sempre nou i sorprenent? Cada vegada que pasa una avioneta per Betxi el paisaje es diferent al anar descobrin, en els llocs magics i secrets de la natura el sentit de les coses aparentment mes insignificant. Quan estem a soles escoltant el crit del silenci, desde el pico del Solaig, o desde Montserrat o Sant Antoni, la mirada enmudeix al contemplar tot el paisaje Betxinenc: damunt aquella alfombra verda i fecunda de la Plana, vergel del esforç i del treball, en el marge pret del anomenat riu Sec, protegit per la serrania que el acollis i com volen peregrinar per la montanya en romeria o preparant-se per a llançarse al “mare nostrum” o navegar descubrint mil mons nous i amagats, ens encontrem en este poble multisecular. En el centre, com mástil i faro que avisora horizonts desconeguts se divisa en seguda la torre del campanari, i no es difícil d´escoltar, com un despertar de la rutina, el ding-dong del rellotge meticulós que, una vegada i altra, embrida en el temps el nostre ritme cansinos u asaros, les nostres inspiracións o descontents i les nostres penes o alegries. Apinyar al derredor del campanari es observa un puzzle assimetric de xicoteta i mitjana arquitectura on pareix que les cases es sostinguen unes en altres en actitud de mutua solidaritat.

Entre aquelles construccions ven armades destaquen les fabriques i almacens, i es adevina la riqueza interior del Castell- Palau i la frondositat exterior i la austeritat interior del Calvari amb els seus jardins. Al fí, més allá, la mar. I ens quedem absorts mirant-la y remirant-la, tornan a mirar i a remirar aquell paisatge sempre original. I si en la oscuritat transparent mirem cap lo alt vem mirades de astres que a traves de la seua infinita i aparent quietut escolten el fluir de mil i un pensaments en la libertat de les nits clares.

Com veu Betxi tambe es sempre diferent. Es diferent el Betxi que sonriu als seus fills del que canta a l´amor, el que sembra esperances i el que plora a qui ens deixa, el que mira aal pasat i el que trata de projectar-ho al futur.Açi no hi ha mai rutina. Es diferent el Betxi radiant de sol, del plutjos i guspiretjant o del que asusta quan als nubols s´ascaroten i comença a granitzar amb estruend anunciant el poderio inmens de la nuturalesa. Es un el Betxi dels Ibers que se asentaren per açi fa tans segles, un altre el Betxi romá posterior, altre el musulmá que tans restes ens va deixar i altre el Betxi cristiá que encara ens acollis. El de fa trenta anys també es diferent al de ahir o al de avui. Cada día, cada hora de estos mes de 20 segles Betxi es diferent i amb una varietat rica en matissos. I es sempre el mateix, i heu seguira sen. Sempre igual i, a la vegada, sempre nou, divers i expectant.

Pero per mol chipiriquitiflautics que siguen els paisatjes i les sues pedres, monuments i restos arqueológics, el més important, el únic verdaderament important de Betxi son les seues gents. Betxi sense gent no seria Betxi, seria un montó de albrojes i secans. Son les persones, jóvens i vells, xiquets, adolescents o majors, templats o lleigos, alts o baixos els que donen vida i sentit a tot lo demés.

Amb el estil personal de cadscun el nostre poble del deum dins de tots. Alli on estem esta betxi i tot lo de Betxi, de alguna forma no imatginada sino verdadera. ¿ us habeu fixat la alegría i el no se que pareix un que se jo quan ens encontrem en un altre Betxinenc lluby d´açi? ¿quan en Madrid o en Barcelona, en Sevilla, en Santander, en Pamplona; en Gran Canaria, en qualsevól tren o en avió; i no digam en Londres, en París, en Roma o en Nueva York ens encontrem per sorpresa en algu conegut, en qualsevol de Betxi; ¡Ja, que fas tu per açi! No vëu que hi ha algo especial; que s´obliden renynes i els mals ratos i que una germandat sense igual recorre tota la geografía universal perque si estem allá lluny, alli esta tambe Betxi acollint i realsant el nostre encontre. A mi em recorda la celebració simpatica del llostretjar (albada) del primer dia de pasqüa quan en el encontre voltegen les campanes; cents de palomes alçen el vol i exploten els coets en traca dominical. Per a Betxi no hi ha forasters. Estem oberts a tots i no hi ha extranjers. El poble, quin patiarca vigoros acull a tots. Tots son de casa.

Betxi ademes sempre ha segut, i es, un lloc d´encontre i de treball intents. Es un poble amb vitalitat, amb arraig comercial, amb ímpetu negociador. En el gran negoci de la vida tots som a la vegada treballadors, empresaris, economistes, hasta els aparentement menys favorables. Sempre parle del espirit de l´empresa caracteristic d´aquestes terres recorde que empresa ve de emprendre, de arriscar per a fer el be. Sou persones que saben que, si no hi ha estafes u enganys, ser emprendedor es servir millor als demes, a els que son o poden ser els seus clients. Un important economista america del nostre temps, Kirzner, centra la descripcio dels procesos de les economíes lliures, junt amb la vitalitat i el accert comercial, en la perspicaç creativitat capaç de descobrir els destrets i anhel de qui son potencials particips en aquestos mercats. Sempre hi ha oportunitats de servici agazapades que es presis descobrir i valorar amb vivesa original i creativitat renovada. Els ingrsos resulten aleshores ser fruti de eixa actitud característica del sentinella despert que esta sempre alerta i vigilant en el seu lloc, atent als acontesiments novedosos que es desenvolupen en els alrededors mes o meny llunyans, i depenen de l´amplitud de mires. Hi ha que activar eixes capacitats humanes expontanies, obertes i despertes del qual sola presencia incrementa notablement les posibilitats de vislumbrar nous descobriments e inovacions, encara desconegudes, en el servici d´altri. Es mol posible que vejam superficialment el que tot el mon a vist o pot vore. Aleshores, lo caracteristic de la novetat innovadora es que, veen el mateix que tots veuen, mirem amb més profunditat i som capaços de pensar el que ningí a pensat. Es molt important estar sempre “ Ull a vizor” del que prefereixen els demés. O el que es el mateix; no hi ha que dormirse en la pasivitat ramplona sino treballar inteligentement i sense preses absurdes fent rendir nostres talents materials e inmaterials; espabilant; traen el mxim benefici que tenim i hem recibit; posan-ho tot, amb honradessa, al servici de lo millor.

Pero tambe vuiguera indicar açi, despres de insistir en el treball, que tambe necesitem el descans, el joc, el ball, i la festa per a treballar be, inclus millor. Crec sinçerament que en Betxi es treballa millor perque hi ha molta festa a lo llarc del any. Es un dels pobles més festius i, a la vegada, mes treballadors. La festa i el ball uniesen molt a les gents perque el ball i la festa uniesen al ric i al menys afortunant, al principi i al campeéis perque es balla de pur goig i el goig es patrimoni de totes les persones. En totes les árees culturales doná sempre la dança. La dança i el ball no son altra cosa que una recreacio corporal dels moviments invisibles del espirit; una traducció humana de la seua grandesa. En totes les époques del ball expressa i fa visible el mágic ritme del caminar humá per els senders de la vida que sempre estan per fer i fent-se.

Potser el més caracteristic del espirit hispano i valenciá es el sentit del humor que comença quan un es riu de sí mateix. Hi ha que tindre compte amb les persones series perque qui elimina l`alegria dels seus dies festius es sospechós de insensatesa vanidosa que desconfía dels demés. Lleigía fa poc que la genuina alegria de viure es eçencialment alegria de sempre, inalterable, sense clots ni llagunes i presuposa una ilimitada apertura del cor i de la ment, que no sóls es capaç de acullir de bon grau tot el que puga ocurirli, sino que provoca un dinamisme interior que desterra tota rigidez intelectual., tota indolencia i tota dilacció del voldre i del obrar. Alegría sinifica disposició a mullarse, llançarse al ródol de la llabor, torejar amb garbo, prontitud, agilitat, elacticitat, entusiasmo al servici de que més volem, audacia. Jo vos desitge la millor de les alegries per a tots en estos dies de festa.

Diseume també que dedique ara unes breus paraules en honor y record del Patró de estes festes, el Crist de la Pietat i de sa Mare la Verge dels Angels.

Ells estan sempre presents en qualsevol circunstancia, especialment quan més ho necesitem perque el perill ens aguaita. Podem estar pues tranquils i esperançats perque ells ens desitjen la benaurança desde l`hora de l`aurora hasta la següent albada.

Quan la mare prepara l`arros en perolet i el tio va a buscar llenya al camp; si un dia de calor o en el fred de gener arem a collir taronges a les carboneres, al miralcamp, a la foia o al tardá, i si el abuelo (avi) pasetja altre dia per la plaça i el carrer de sant antoni, o li dóna l`estrena de vint duros al seu net i al seu per a comprar una bobá que per al xiquet no ho es; quan aquell altre xiquet esta assajant en la música o l`altre esta cansat pero seguiex llegin un llibre d`escola perque al altre dia te un examen; i si aquell conegut va conduin el camionet o un motocarro, o si feia molts anys, a Pasqüa, en el pantano, en la mina o en els masets, jugabem en espardenyes a marro, al dispar, al pote mans o al pare carabasor, anabem a casar al muslo o al tord o a preparar el anfilat per a poder tindre una cardanera en casa; quan aferrasem i venem o comprem un hort a ull de navel, oroval o un clementí; si el pare agarraba el gos, la bisicleta i el lligó per a treballar al horta i la auela es queda en casa en la camilla asoletes fent ganchilloper a regalar al seu net que es casa prompte; quan mos fem una moradura al caure en un rivás, o anabem a collir llidons, plegar garrofes, banyar-se en la basa, portar per la nit el farolet o fer té i poleo en el Solaig, si els amics portaben vaquetes despres de una ploguda o el chendre plantaba batxocons o ancomanaba un conill aals caçadors i un meló d`alcher per a menjar en la festa, si el donçainer alegraba la vesprá amb la seva música i la filla sen va al forn a preparar la coca en tomata, comprar salaetes i encarregar pastissets en confitura; cuan ocorre tot aço i molt més, ens donem conter del heroísme de lo simple i sabem que alli esta sempre el ánim, l`alegría, la fortaleça, el condol, el estímul, la grandesa, la llibertat, la pau, el amor i la pietat del crist.

Encara que antes he voigut recordar i fer presents tantes coses del pasat, no podem olvidarnos del futur. Tenim que treballar be perque el demá depen de nosaltres. Este mateix economista nombrat tambe deia que el futur no es descobreix pasivament sino que es ha de crear activament.

¿ Creeu que l`economíaa, el desenvolupament i la millora futura ho fan Jose María Aznar ara o Felipe Gonzalez antes?. ¿Creeu de veres que son Rato o Solbes o Solchaga o Boyer els que ens solucionen els problemes? ¡Clar que no! ¿Creeu que els profesors d`economía sabem molt d`estos temes? Ara que no ens sent ningú us diré que sabem mol poco. Sols saben prediure el que ha pasat, toretjem de saló. Hi ha moltes vegades que pareix que estic ensenyan i en verirat estic aprenent. Ara per exemple estic aprenent de vosaltres. La auténtica activitat económica no la realitzen el President del Gobern, el ministre d`Economía y Hacienda, el Gobernador del Banc d`Espanya o els presidents dels grans bancs. Estes personalitats lo més que fan es facilitarla o, lo que es més habitual, destorbar en ocasions greument. La economía, el desenvolupament futur i el bon viure depenen de tots i cadascun de vosaltres. Sou tots vasaltres, cents de ciudadans, els que, amb el vostre treball diari i sense trompetería publicitaria, habeu sigut autentics protagonistes anónims de la progresiva millora humana de Betxi en els ultims anys. No se que sera de la vostra generacio si perd el talant esforçat del treball ben fet i el espirit emprenedor i solidari dels nostres pares. Tenim la obligació imperiosa de continuar la col.lecció de eixes instantanies emprenedores qque van teixin el pas dels segons d`un tapís sense fi que es renova de generació en generació de cara al futur.

En el futur no esta res fet, tot esta per fer. El futur depen del interior de les persones. El futur de Betxí depen del nostre interior i personalment us desige a tots el millor, molt especialment a la nova reina de festes 1997.

Ana María, Sandra i damas agraciades de la Cort d` Honor; qui us han elegit per a presidir i donar clolorit a aquests dies han sabut elegir. Difícilment ho agüeren pogut fer millor. Realment reflexeu tota la belleza i hermosura Betxinenca. Que es molta. En el sol chispeant i afectuós dels vostres ulls es vislumbra la fresca albada on mai vesprá, la fecunda riqueza dels vostres monts i camps, el solit esforç secular de tantes i tantes obres e il.lucions. La multicolor processió de originals proyectes i la vivaç generositat de les vostres gents. Per aço, si que vuic ser sincer, i vuic ser-ho mes que mai, tinc necesariament que dir-vos algo mol sencill, que sou, de veres, molt pero que molt boniques en vostra gracia betxinenca.

Dit mal que be tot el anterior, agraïnt la vostra presencia, per acabar i no fer-me més pesat, deixeume proclamar, en este fi de començament de festes de 1997, amb força i veu alta, aplaudint per dins i per fora, quatre VIVES esperançats i afectuasos;

VISCA LA REINA DE FESTES

Visquen tots els Betxinens que tenen els braços ben oberts, de par en par, per a que puguen cabre tots.

Visca el Crist de la Pietat i sa Mare la Verge dels Angels.

VISCA BETXI!!

Betxi, 19 se septembre de 1997
José Juan Franch Meneu.